Un dia dur

vui ha sigut un d’aquells dies en que et penses que tot t’ha d’anar d’una manera (positiva), però els astres (o qui sigui) es posen d’acord per fer-te la punyeta.

Al final tot i el que podria haver sigut la sang no ha arribat al riu però m’ha ensenyat que tot i que el mòn se’t posi de cul el més important és no perdre l’ànim per tirar-ho endavant. Tot el que tenia pensat dur a terme avui, per desgràcia, ho hauré de posposar uns quants dies.

Ja sé que és un post molt críptic, però, què hi farem…

Aquí us deixo una imatge del diumenge a la nit, quan un bon amic (tot i que fa poc que ens tractem) em va convidar a gaudir (per no dir al·lucinar) amb el concert Winswept Coastal Tree a la Cucine Madrasso.

Impressionant, tinc la imatge d’anar-nos mirant amb la boca oberta amb la facilitat amb la que els músics ens feien anar d’una banda a l’altra, la música em va cridar tant l’atenció que no vaig ni voler fer fotos, tot i que en tornar vaig voler immortalitzar si més no la tornada a casa després del concert.

Moments com els de diumenge et fan relativitzar dies com avui.