Un altre cop…

Em sembla que ja ho vaig posar en el primer post de tots, que em comprometia a no actualitzar-lo sempre, a no tenir cap mena de fil conductor, etc, etc, etc…per tant, segueixo fidel als meus principis

Avui m’he decidit a postejar, no sé, si per ego, per nostàlgia del moment en el que vaig crear el blog i tenia més temps per dedicar-li, potser perquè fa poc em van recordar que tenia un blog, la veritat és que encara no ho tinc clar. Suposo que la generalització d’altres plataformes com Facebook i sobretot Twitter han fet que hagi anat deixant en desús aquesta eina, però avui (últim dia de les meves vacances) he recordat quin era el tarannà del blog i m’ha gràcia tornar-hi a esciure. Aquest blog que en un inici volia ser una eina per compartir diferents àmbits relacionats amb la cultura (bé, bàsicament, música, cinema, còmics, algun llibre que pugui caure a les meves mans i televisió) es va anar transformant en una barreja entre els referents d’aquests diferents àmbits que anava descobrint i l’impacte que tenien en mi, i m’ha semblat una bona idea rependre el blog amb aquest objectiu, simplement compartir amb la gent despistada que pugui caure en aquesta web, quins són els referents culturals que em motiven i quin impacte tenen en el meu dia a dia.

No estic segur que ho pugui anar fent d’una forma regular, però a vegades és bónic pensar que les coses poden sortir com un pensa, oi?

Bé doncs som-hi!

Pel que fa a la música, ara mateix les meves referències són les següents (aquesta part quedarà molt http://radiohead.com/deadairspace/ amb les seves llistes:

M83 – Hurry Up, We’re dreaming

A mi el disc anterior ja em va agradar molt i en aquest hi estic entrant a poc a poc, és un disc doble, molt hereu de la música pop dels 80′s i no em refereixo precisament a la Madonna o en Michael Jackson, sinó que porta un pas més enllà el que ja feia en disc anterior en la seva revisió del só shoegazer dels 90′s, de moment fa molt bona pinta.

Aquí en podeu fer un tast Web oficial M83

Wilco – The Whole Love

Avui n’he fet la primera escolta i per mi Wilco ja tenen poc marge per sorprendre, tot i que l’he trobat millor que el disc anterior, no és que sigui més arriscat a nivell de so (és molt hereu de Sky Blue Sky y de Wilco, els temps de Yankee Hotel Foxtrot ja han passat), si que té alguna cosa que fa que te’l tornis a escoltar, a diferència del que passava amb el disc anterior, també té moments absolutament AOR, però que hi farem, sembla que el senyor Tweedy ha decidit que Wilco tiri per aquesta banda. També he de reconèixer que degut a la mala experiència que vaig tenir en el concert del Primavera de l’any passat (vaig trobar que van fer un concert més semblant a Bon Jovi que no pas a al grup que havia signat discos com Yankee Hotel Foxtrot o A Ghost is Born, i a sobre van fer que em perdés el concert de Les Savy Fav, cosa que encara no els he perdonat) em miro els discos de Wilco amb cert recel, tot i això no deixo de fer-hi mai un parell d’escoltes.

Aquí podeu escoltar-ne el single I Might

Marina – OSO Ep

Bé, aquesta és la part d’autobombo que inclou aquest post. Marina és el grup amb qui toco la guitarra (o si més no ho intento). En el moment que em vaig traslladar a viure a Barcelona i vam començar amb aquesta aventura, recordo comentar-li a en Pau (l’altra guitarra i company de molt diverses batalles) que jo ja no esperava tornar a tocar en directe, ja que la meva etapa com a “músic de directe” creia que ja estava una mica fora de lloc, gran predicció la meva, en els gairebé 4 anys d’existència del grup, hem tocat en directe diverses vegades i fins i tot hem aconseguit tocar a les Festes de Sant Narcís (tota una fita a nivell personal) i finalment hem gravat un EP que ens ha suposat molt esforç, però molta satisfacció. Com diu el baixista del grup, em quedat molt bé (mentalment vol dir) per la feina que hem fet. Val a dir, que hem portat la filosofia del Do It Yourself a nivells fins i tot absurds, però això també ens dóna la llibertat de fer el que realment ens ve de gust.

Aquí us deixo l’enllaç on us el podeu descarregar, escoltar o fer-ne el que bonament pugueu!

http://marinatheband.bandcamp.com/album/oso-ep

Bé, doncs per avui això és tot, fins la propera que espero que sigui aviat!

Jordi

~ per jordivillar a setembre 4, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.