Ja ha sortit el pòster oficial de la pel·licula “inspirada”, ja que pel que s’ha pogut llegir a la xarxa,  aquest film no es mereix ser considerat com a una adaptació, sinó feu un cop d’ull a les notícies aparegudes a “Las Horas Perdidas”. Feta pels productors de “Shaolin Soccer” i “Kung-Fusion” sembla que el que podia haver estat un nou fenómen “El senyor dels anells” es quedarà en una pel·licula digne de videoclub dels anys 80’s (al costat de pel·lícules com “Los Supercamorristas” o “Karate Kimura XIII”).

Aquí us deixo el pòster perquè us aneu fent a la idea del que vindrà.

Encara que no ho sembli el personatge que està al centre vol ser en Goku…

Aquí teniu el teaser-trailer de la sèrie d’en Cintu, en Nacho i en Raúl.

Tot i que ja s’han acabat de gravar alguns episodis i aquest setembre ja els podreu veure per internet.

La cosa promet!!

Basada en el llibre de Chuck Palanhuik “Asfíxia” publicat l’any 2001.

Un llibre impressionant i una pel·lícula que promet molt després de la seva estrena al Festival de Sundance.

Aquí teniu el trailer:

El proper dijous 12 de juny al Parc del Fòrum de Barcelona, les entrades valen una pasta (70 € aprox) com a gairebé tots els concerts que es fan últimament i es poden trobar a www.ticktackticket.com si algú s’hi anima que em faci un toque perquè potser inverteixo els (pocs) diners fets com a dj en l’entrada.

Per més info sobre lo de fer de dj no deixeu de visitar www.patatamecanica.blogspot.com

Aquí us deixo un TEMAZO!!!

Everything in it’s right place

Aquest mes treuen nou disc!!!!

Es dirà “Weezer” altre cop, però aquest cop serà de color vermell.

Avui sortia als diaris aquesta notícia:

El llegendari compositor i intèrpret americà Tom Waits porta la seva gira ‘Glitter and Doom’ a Europa aquest estiu, amb tres concerts a Espanya - una nit a Sant Sebastià i dues a Barcelona- , els primers dels 15 que oferirà.

Els concerts a Europa segueixen als 13 a Estats Units de la gira ‘Glitter and Doom’, que començarà a Phoenix, Arizona, el Dimarts 17 de Juny. Les dates espanyoles- des del Dissabte 12 de Juliol al Dimarts 15 de Juliol- seran les primeres que fa en el nostre país.

La gira comença a l’Auditori Kursaal a Sant Sebastià el 12 de Juliol. Waits després viatjarà a Barcelona pels concerts a l’Auditori del Forum el 14 i 15 de Juliol. Les entrades estaran a la venda a Telentrada al número de telèfon 902 10 12 12 i internacionals a través del número +34 933 262 946 .

Els concerts a Espanya sortiran a la venda a les 9:00 del matí del dilluns 2 de Juny. Els preus inclouran els costos per gestió i pagament amb targeta de crèdit. La gira estarà protegida contra la revenda, intentant que els fans només paguin el preu just i apropiat de les entrades (a més dels càrrecs normals per gestió).

Les entrades es limitaran a dues per persona, incloent el DNI o nº de passaport del comprador en ambdós tiquets. Els assistents amb entrada necessitaran una identificació amb fotografia (DNI o passaport) que correspongui al DNI o Passaport imprès en les entrades per a poder accedir als recintes. Per a una informació més detallada, es pot consultar la pàgina web de Tom Waits, www.tomwaits.com.

Waits tocarà amb el seu aliat musical Larry Taylor (baix), juntament amb Omar Torrez (guitarra), Patrick Warren (teclats), Casey Waits (bateria i percussió) i Vincent Henry (saxo, harmònica i guitarra), i tots tocant mambos i rumbes.

Les entrades pels concerts de Barcelona i San Sebastián es posaran a la venda el 2 de juny a les 09:00h. Les entrades només es podran comprar al telèfon de Telentrada, 902 10 12 12 i la venda es limitarà a 2 entrades per persona: Imprescindible DNI o passaport per comprar les entrades.

Aquí teniu el vídeo de la roda de premsa:

Encara no fa uns mesos que el senyor Reznor va penjar a internet el seu darrer treball GHOSTS en diferents edicions, que ja ha tornat a penjar un nou disc. Aquest cop però s’allunya una mica dels sons més ambientals de la seva anterior obra per oferir-nos un treball que s’acosta més a obres com YEAR ZERO o WITH TEETH.

Aquest nou disc anomenat THE SLIP també està disponible de forma gratuïta a la seva web.

I per promocionar-lo ha penjat aquest vídeo a youtube, on sembla que fins i tot es permet tenir una mica de sentit de l’humor.

Aquí us deixo el vídeo del single DISCIPLINE.

Últimament no actualitzo tant com caldria, però aquí us deixo amb una crònica del concert d’en Nick Cave adn The Bad Seeds.

En principi no hi havia d’anar però a en Pau (moltes gràcies tiu!!!) li sobrava una entrada a última hora i m’hi vaig apuntar, tot i que no sóc un expert en la seva obra (ni molt menys) vaig quedar impressionat pel seu directe, la banda que l’acompanya i sobretot per la seva presència escènica.

JORDI BIANCIOTTO
BADALONA

Molts artistes intenten des- esperadament captar el signe dels temps; caçar la modernitat i definir-la. És una opció vàlida i necessària, tot i que a vegades deixi balanços frustrants o efímers. D’altres, pocs, transcendeixen els mercats de valors; cacen l’angoixa d’una època sense proposar-s’ho i creen les seves pròpies regles. Poden tenir moments més o menys encertats, però després de consumir la seva obra saps que has tingut contacte amb una cosa genuïna. Tant hi fan una nota desviada, una parada inoportuna; el titubeig d’una cançó poc assajada. Superioritat aclaparadora. Un abans i un després. Dylan, Cohen, Reed, Waits… i Nick Cave.
Una dècada sense actuar a Catalunya, des del Doctor Music Festival del 1998, i molt lluny en el temps les tres visites a Barcelona: sales 666 (1984) i Zeleste (1988 i 1993). Hi havia gana, en fi, d’aquest rock de tempesta bíblica, encunyat en una època, els 80, en què semblava que ja s’havia inventat tot. Després d’esgotar tot el paper de Razzmatazz, el Pavelló Olímpic de Badalona es va quedar una mica gran i va mostrar tres quarts d’entrada. Ambient, tot i això, càlid i ansiós per emparar un Cave totèmic; clàssic però no nostàlgic: van sonar vuit cançons del seu potent nou disc, Dig!!! Lazarus, dig!!!
Dues, Night of the lotus eaters i Today’s lesson, van obrir la nit amb uns Bad Seeds encara temperant els instruments, i un Cave fred i imperatiu, que a Red right hand va començar a fer contorsions i entrar en calor. A Dig!!! Lazarus, dig!!!, la ferreria va començar a rendir, i Tupelo, la cançó més antiga del set, va airejar la sonoritat ancestral dels Bad Seeds. A esquerra i dreta de Cave, Mick Harvey i Warren Ellis cobrien flancs i perfilaven la lletra menuda de cada com- pàs. Després de Moonland, l’australià va prendre la paraula. “¿Us ha agradat aquesta cançó? A alguns no els agrada. A la meva mare, per exemple. Té 82 anys. Aquesta és per a ella”, va deixar anar abans de posar- se el vestit de crooner a The ship song.
Escenari nu, sonoritat crua i cançons que sonaven com cavalls desbocats (Lie down here) o un sermó acusatori: Your funeral my trial, que Cave va dedicar a un desgraciat assistent de les primeres files. Temps de catarsi amb Deanna i Papa won’t leave you, Henry, que van capgirar Badalona. Tornades repetitives i paranoiques, més ben rebudes, en aquest punt de la nit, que la sòbria More
news from nowhere.
El rellotge marcava tot just una hora i quart d’actuació i Cave s’acomiadava per tornar a sortir i oferir dues tandes de bisos. A la primera, The lyre of Orpheus, Get ready for love (sense cors gospel) i Hard on for love. Per tancar, la litúrgia d’Into my arms, amb Cave al teclat, i un últim espasme amb Stagger Lee. El repertori perfecte no existeix, és qüestió de gustos: ¿hi van faltar The mercy seat, Do you love me, From her to eternity…? En aquest moment del personatge, passar llista potser és una frivolitat.

Unes imatges valen més que mil paraules.

Concert molt i molt bó. Per a alguns va ser com anar de festa amb un amic de l’institut a qui fa anys que no veus, i que es conserva millor que tu!!

Per cert! Perquè cada cop s’assemblen més en Jack White i en Phil Anselmo?